Ariel Guersenzvaig, PhD

·

Cultura Catalana en Frankfurt

Estoy de vuelta de Kronberg/Frankfurt donde fuí a acompañar a Bruno, un ex-alumno de Elisava, nominado al Premio Braun. Bruno finalmente quedó segundo en cantidad de votos (resultado no-oficial, ya que solo se promulgaba el ganador). Ya postearé sobre el concurso en más detalle.

Caminando por Frankfurt, me encontré con este poster anunciando la participación estelar de la cultura catalana (como Guest of Honour) en la próxima edicion de la Frankfurter Buchmesse, el evento editorial más importante del año a nivel planetario.

burro.jpg

Me pregunto si este enfoque telúrico folclórico para la gráfica del afiche es acertado, no sólo porque el burro poco tiene que ver con el centro editorial en castellano más grande del mundo (Barcelona, capital de Catalunya) sino con que desde la misma web oficial de la Feria se dice que por cultura catalana no sólo debe entenderse Catalunya sino también Valencia, Las Baleares, una ciudad francesa, una italiana y Andorra:

Catalan Culture combines the cosmopolitan and the dynamic with the unique features of a language area made up not only of three regions in Spain (Catalonia, Valencia and the Balearic Islands), but also including Roussillon in France and the Italian town of Alghero (Sardinia). […] In cooperation with the governments of Andorra and the Balearic Islands as well as the city of Perpignan, the region of Catalonia is organising a programme that brings to life the culture of the entire Catalan-speaking area in Frankfurt and all over Germany.

Supongo que a unos les chocará leer que según este texto Catalunya es una región de España (y no un país o nación), mientras que otros les chocará la preeminencia total de la lengua catalana y la ausencia del castellano como parte de la cultura catalana, un debate que, por cierto, se inició hace unos meses cuando autores de la talla de Mendoza, Cercas o Marsé, catalanes que escriben en castellano, aún no habían sido convocados por los organizadores. Finalmente el programa literario será éste.

A mi no me choca ni una cosa ni la otra. Sin embargo, y es mi modesto juicio extranjero, ni Quim Monzó ni Albert Boadella se parecen a un burro.

Responses to “Cultura Catalana en Frankfurt”

  1. 6q

    Quin parell!!!

    sou els millors!!!!!

  2. jordi

    Que en relació a la cultura, les inversions i l’autonomia política de Catalunya, històricament no hi han hagut gaire diferències entre els governs de dretes o d’esquerres, a Espanya. Des del Primo de Rivera o l’Azaña al Govern de Suárez o el de Felipe González. (Jo ho he sentit dir…)

    Ja, em vaig enterar ahir de lo del Bernat Joan. Me n’alegro!

  3. Ariel Guersenzvaig

    ¿Ah si? Nunca lo había oído…
    ¿Quien suele decirlo? ¿Tu lo dices? No lo entiendo bien, explicame porque son parecidos.

    Igual ya lo sabes, pero el president Montilla nombró secretario de política lingüística a Bernat Joan. Vaya coincidencia!

    Pero explícame lo del parecido, que no lo entiendo y me muero de curiosidad.

  4. jordi

    Com es sol dir: el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.

    A reveure, Ariel!

  5. Ariel Guersenzvaig

    Ah… vale. Tienes razón. Claro gobernaba el PP.
    ¿Crees que si la cosa se diera ahora irían de todas las lenguas oficiales?

  6. jordi

    Hi havia escriptors catalans el 2004, quan la convidada fou Catalunya, no el 2000, quan es convida a Espanya. Llavors, no n’hi hagué d’escriptors en llengua catalana. I ningú, en digué res.

    Mira i sorpren-te:
    http://www.fil.com.mx/invitado/espa.asp

    A reveure, :-)

  7. Ariel Guers

    La recomedación de un autor es un recurso promocional del editor para vender más libros, poco más.
    Más allá de esto, si aplicamos un razonamiento lógico entenderemos que a partir del hecho que Savater y Vargas Llosa compartan posturas de Amartya Sen no podemos inferir que Amartya Sen esté de acuerdo con otras (alguna o todas las restantes) posturas de Savater y Vargas Llosa.
    Tampoco se puede inferir que Sen esté de acuerdo con alguna postura de Vidal Quadras por el hecho de que Savater y Vargas Llosa estén de acuerdo con posturas de Amartya Sen.

    Por cierto, en Guadalajara también había escritores en catalán. Mira y sopréndete:
    http://www.llull.cat/llull/estatic/fil/cat/00principals/index.shtm

    Y me alegro de que te haya gustado la entrevista. Gracias.

  8. jordi

    Ok, es convida a la cultura catalana, que hi portarà exponents de la seva indústria editorial i de la seva literatura (…Exhibitions at numerous museums as well as music, dance and drama complement the central presentation of Catalan literature and the book industry at the exhibition site.)

    Hi ha pobles (Israel) amb ambaixadors arreu del món mentre que d’altres (Catalunya) no en tenim ni a casa. Per cert que em recomanes un llibre ‘tutelat’ pels gloriosos ‘Fernando Savater’ i ‘Mario Vargas Llosa’ amics i defensors de les tesis del feixista ‘Aleix Vidal Quadras’ eurodiputat pel PP. L’hauré de llegir…però no sé si aproparà perspectives…

    Per cert, he llegit l’entrevista que et fan al NG53 d’aquest mes. Molt interessant…Felicitats!

  9. Ariel Guersenzvaig

    Sobre lo que dices, un par de comentarios:

    1) Parece ser que estamos de acuerdo, el burro para el cartel no es la elección más acertada.

    2) ¿Politización? Yo sólo critico el carácter rural del poster. Si fuera un toro sería igual. Y para fundamentar mi crítica me baso en los textos del web.

    3) Te corrijo, la literatura catalana no es la invitada, la invitada es la cultura catalana, tengo suerte, entiendo el afiche aunque esté en alemán.

    4) No se si has estado en la Büchmesse, pero yo sí (da la casualidad que estudié economía y me especialicé en la industria editorial), y te puedo asegurar que la feria es un evento puramente comercial donde van agentes a negociar.
    También es un evento para gente de la industria del libro, redactores, traductores, sobre todo gente de marketing. El público va el fin de semana a ver libritos, sobre todo los nuevos bestsellers de sus autores favoritos y a ver caras famosas, poco más, a las charlas académicas no va nadie.

    Gracias por el artículo. Si me permites, te recomiendo leer un libro: Identidad y violencia, un excelente análisis sobre el peligro de la ilusión de una identidad única, y de las clasificaciones singulares:
    http://www.katzeditores.com/fichaLibro.asp?IDL=40
    Escrito por Amartya Sen, economista y premio nobel.

    Vinga amic, avui juga el barça, hi ha coses més rellevants que la Fira de Frankfurt. I que l’Alonso li retalli un punt al Hamilton, quin dia més gloriós!

  10. jordi

    ?

  11. jordi

    Oblides que Barcelona és també el centre editorial en català més gran del món. El País Valencià, les Illes Balears, El Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer, són territoris de parla catalana, també anomenats Països Catalans. I d’allí hi aniran autors representatius de les diferents variants dialectals de la nostra llengua.

    No crec que el cartell sigui el més adequat, però tampoc la politització que en fas al teu escrit. Éssent convidada la literatura catalana, és de sentit comú, que hi vagin autors que escriguin en aquesta llengua. De la mateixa manera que a Guadalajara només hi anaren autors en llengua castellana i ningú -ni tu mateix- ho qüestionares. Per cert, no et preguntes perquè Tom Sharpe o Laurie Lee, autors en llengua anglesa que viuen a Catalunya no hi van?

    Et recomano aquest article de Bernat Joan, sociolingüista eivissenc i Diputat per Esquerra a Parlament Europeu.

    Escriptors catalans a Frankfurt: Tom Sharpe (Bernat Joan)

    Havent assistit estoicament a l’absurda discussió que s’ha desenvolupat al llarg d’aquestes últimes setmanes sobre quins escriptors catalans -i quin tipus d’escriptors catalans- han d’anar a la fira del llibre de Frankfurt (on es ressaltarà la Literatura Catalana), no m’he pogut estar de suggerir que l’escriptor català més destacat hi sigui Tom Sharpe.

    Segons sembla, els autors que formen part de la Literatura Catalana no són només els que escriuen en català, sinó que també n’hi hem de comptar d’altres. Es veu que per a la literatura catalana no s’hi val aquella dita unamuniana que “la llengua és la sang del meu esperit”, ni tampoc, naturalment, que la llengua siga la pàtria de l’escriptor. Per a les comunitats humanes amb llengües pròpies normalitzades, emperò, això queda fora de tot dubte. No crec que ningú consideràs autor de la literatura espanyola ningú que no escrivís en espanyol, per molt que visqués en un país hispànic; ni que ningú que vulgui passar per autor francès ho podrà fer al marge de la literatura francesa. Així mateix, també queda fora de tot dubte que, posem per cas, James Joyce pertany a la literatura anglesa, per molt que ell fos irlandès; o que Vladimir Nabòkov és un autor que cal classificar dins la literatura francesa i no dins la russa (precisament, a través del criteri elemental de la llengua en què va escriure la seua obra).

    Però a la literatura catalana s’hi pot apuntar tothom, independentment de la llengua en què escrigui els seus llibres. N’hi ha prou si hom viu i treballa a l’àrea de llengua catalana. I, aquesta és la segona condició, si la llengua en què escriu, no sent el català, és l’espanyol. Em deman d’on surt aquest nacionalisme excloent. Per què ha d’escriure en espanyol, un autor que viu i treballa als Països Catalans, si la condició és treballar i viure a la nostra nació? Per quina raó han de ser considerats com a autors propis de la literatura catalana Marsé o Ruiz Zafón i no, en canvi, autors que també viuen i treballen a ca nostra -o ho han fet- com ara Tom Sharpe o Laurie Lee? I si la literatura catalana és ver que es pot expressar en espanyol, per quina raó no s’ha de poder expressar en anglès? A qui hauria de sorprendre veure-hi els autors en anglès si també hi veim els que escriuen en castellà?

    Com que es veu que això d’haver-hi només autors en català, a Frankfurt, com ocorreria en qualsevol altra literatura mínimament normal, no anirà endavant, aleshores no podem constrenyir-nos ni tancar-nos en nosaltres mateixos. Històricament, hem de situar dins la literatura catalana Al-Sabini, Al-Qattar i d’altres autors aràbigs que varen viure a la nostra part del món justament abans de la conquesta catalana. I hi hem de considerar els ja esmentats Sharpe i Lee, o l’admirat poeta flamenc Hugo Claus, que solia venir de festa per Eivissa. I molts d’altres que pul.lulen per la nostra part del món, perfectament aliens tant a la nostra llengua com a la nostra condició nacional.

    Posats a fer, també hi podríem afegir qualsevol autor no estrictament català (ni habitador ni treballador als Països Catalans) que s’hagi interessat alguna vegada per nosaltres. Aquest interès, habitualment, ha estat en funció de destruir-nos. Per tant, podríem afegir a la llista els Alvar, Giménez Caballero i similars, que també hi farien molt bona planta, i demostrarien que som un poble obert, que sap perdonar les agressions i els agressors.

    Ah! Tampoc no hi hauria de faltar cap ni un dels autors que viuen a la Catalunya del nord i que només escriuen en francès, totalment aliens a la llengua i a la cultura catalanes. Si Catalunya nord és Catalunya (cosa òbvia i redundant), no veig per què els francesos que hi escriuen en francés no han de ser considerats directament com a part de la cultura catalana.

    Si encara queda algun raconet, suggeriria que s’hi posàs algun llibre en català, d’autors que escriuen en la nostra llengua perquè la tenen com a pròpia des de tota la vida o que l’han apresa recentment, en venir a viure entre nosaltres, i l’han volgut fer part de la seua vida aquí.

    Perquè, fet i fet, trob que fa més d’escriptor català un Salah Jamal que no un Marsé i que som més a la vora de Mattew Tree que no de la majoria dels autors suposadament catalans que només han fet servir l’espanyol com a llengua d’intercomunicació.

    BERNAT JOAN I MARÍ

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *